Deia el xef Joan Roca que el que ha fet el gastrònom Miquel Brossa amb el seu llibre “Canaille” ha estat rescatar una cultura. La dels menuts. I és per celebrar-ho. El seu títol és una declaració d’intencions. Perquè “Canaille”? La terminologia francesa –que es va utilitzar com a llenguatge gastronòmic per excel·lència fins a finals del passat segle, com apunta l’autor- li serveix a Brossa com a punt d’arrencada per submergir-se en una cuina, també exquisida però sotmesa als tabús imposats per educació i cultures.
A “Menuts Rosa” n’estem en certa manera orgulloses de l’obra que s’acaba de publicar. I no només perquè la nostra petita parada el mercat de la Boqueria aparegui entre les fotografies de les pàgines d’un volum en què grans cuiners del nostre país hi diuen la seva, també amb receptes. N’estem orgulloses perquè la publicació del llibre fa, de nou, un gran i saludable pas endavant en el reconeixement dels menuts.
Si. Des de fa poc més d’una dècada, gràcies al treball de molts cuiners avui reconeguts, la cuina dels menuts la comparteixen tant els fogons domèstics com els dels restaurants d’anomenada.
Tot i que Miquel Brossa avança al seu llibre, ja a les primeres pàgines, que el terme “canaille” bé podria aplicar-se a aquells plats que per les seves característiques externes poc habituals puguin frenar la seva acceptació per part dels consumidors, en l’àmbit dels menuts hi ha terminologies que a més d’un consumidor li poden semblar desorientadores. Tan legalistes com la “cinquena carn”, o directament, “cinquè quart”.
Com que entenem que “canaille” va més enllà dels menuts, Brossa té tota la raó quan diu que l’acceptació de segons quins menjars no depèn de raons organolèptiques sinó de frens mentals. És cert. Ara es diu “melós” de vedella a la carrillera. Bona pensada, tot i que hem de dir que, de moment, entre nosaltres, li seguim dient pel nom de sempre. Viscerals? Potser si. O no. Com diu l’autor, l'atreviment a tastar el que no es coneix depèn de cadascú. De pedagogia en fem cada dia. Forma part de la dieta del menuder.
Per últim, felicitem l’autor per ser didàctic, honest i, amb dades a la mà, mostrar que els menuts, com tot el menjar, tenen excel·lents qualitats. Que la dieta saludable és aquella en què no s’abusa i inclou de tot. Com que no ens podem estar, us recomanem que feu un cop d’ull a les llamineres receptes amb què s’acompanya el llibre. I ja que esteu llegint aquestes línies al nostre blog, no deixeu de llegir (i perquè no, portar a la pràctica) les nostres receptes!
