Els “chinchulines” han arribat a Menuts Rosa per quedar-se

A Menuts Rosa del mercat de la Boqueria ja es poden comprar "Chinchulines", un dels menuts de vedella més populars principalment a Llatinoamèrica. El públic argentí, junt amb els uruguaians, són les dues comunitats que els estaven esperant amb candeletes. A Menuts Rosa es venen gràcies al fet que són un producte d'importació que prové de països on està autoritzada la seva elaboracio, com són França i Itàlia.

Els “chinchulines” -l'intestí prim de la vedella- són l’estrella de les tradicionals graellades argentines. Per al xef argentí Aníbal Bonino, que treballa amb el restaurador Paolo Mangianti en el Due Spaghi de Barcelona, la graellada és un dels millors menjars per gaudir ja sigui en família o bé amb una trobada amb els amics. I si hi ha “chinchulines”, que és una exquisidesa, molt millor. Al cap i la fi, a més del plat, el desig és el d’una bona conversa i passar-ho bé en companyia de qui aprecies i t’estimes.

Graellada amb chinchulines, lletons i ronyons. Foto: Anibal Bonino.

Graellada amb chinchulines, lletons i ronyons. Foto: Aníbal Bonino.

El “chinchulín” és conegut a l’Amèrica llatina per diversos noms: A Xile, en diuen “chunchules”. Al Perú, “choncholí”. Els colombians parlen de “chunchullo” o “chunchulo”. A Veneçuela en diuen “chinchurria”, i els mexicans l’anomenen “tripa de leche”. Totes les denominacions provenen del quétxua “Ch’ unchul” (intestí).

A la majoria de països es menja fet a la graella, cuinat durant uns 30 minuts tot procurant que les brases quedin a uns 20 centímetres de la carn. Així no queda feta en excés i perd igualment el greix que porta. N’hi ha que se’l mengen bullit, com ara els peruans, però després també el passen per la graella per acabar de cuinar-lo. I d’altres el prefereixen farcit, per exemple, d’escalivada, o li injecten una mica de suc de llimona per crear un contrast de gustos.

A la graella s’acompanya de lletons, ronyons, “tripa gorda” (que al nostre país no n’hi ha) i finalment el “xoriço” criollo, que és carn de vedella o de porc, o fins i tot mixt. A taula, es pot servir amb puré o amb una bona amanida, i un vi negre amb cos.

L’Aníbal explica que a la brasa es pot cuinar “en rul·lo”, com un canaló, o bé fet a trenes. “El més important és la forma de coure’l i el temps. Ha de quedar ben cruixent. Si està molt a prop del foc, la part externa es cou i s’endureix però l’interior queda cru”. Sobre la quantitat a menjar, aquesta és una pregunta difícil de respondre. Sou de bon menjar? Per l’Anibal, una graellada amb uns 300 grams de carn és una quantitat acceptable. És clar que ningú millor que vosaltres mateixos per saber quan en tindreu prou. I sinó, penseu en els canelons que us podeu menjar quan us convoquen a taula amb la família. Costa resistir-s’hi, oi? Potser tres són poc, sis són massa.

Si us ve de gust tastar els chinchulines, ara en teniu ocasió i a més hi podeu aplicar tota la vostra creativitat, a l’hora de servir-lo. Que vagi de gust!

Ronyons emplatats. Foto: Aníbal Bonino.

Ronyons emplatats. Foto: Aníbal Bonino.

Sense comentaris.

Deixa un comentari